La Terra és
rodona, rodona, rodona!
Una
de les principals contribucions d’Eratòstenes a la geografia va ser la
mesura de grandària de la Terra.
Eratòstenes, estudiant els papirs de la biblioteca d'Alexandria,
va trobar la dada segons la qual, a la ciutat de Syene (l'actual Assuan) els raigs solars el migdia del dia del solstici
d’estiu (l'actual 21 de juny)
hi cauen verticalment,
de tal manera que penetren fins al fons dels pous, per fondos que siguin, i els
objectes no hi produeixen cap ombra.
(Si la Terra sigues plana, els rajos del Sol, en caure sobre dos
obeliscs situats en dues ciutats separades geogràficament, no projectarien gens
ni mica d’ombra.)
Eratòstenes
llavors esperà el solstici
d’estiu al migdia a Alexandria per veure si s’esdevenia el mateix, i
s’adonà que això no passava: a la seva ciutat els objectes fan una ombra amb un angle de 7º 20′ amb la vertical, la
cinquantena part de tot el cercle, cosa que deduí observant l’ombra de la torre
del famós far
d'Alexandria.
Eratòstenes
suposà correctament que si el Sol es troba a gran distància, els seus raigs en
arribar a la Terra hi havien d’incidir paral·lelament. Si, en canvi, la Terra
fos plana, com es creia en aquella època, no s’haurien de trobar diferències
entre les ombres projectades pels objectes a la mateixa hora del mateix dia,
independentment del punt d’observació.
Per
tant, si dos objectes que estan separats
geogràficament, un objecte no projecta
ombra i un altre sí, a la mateixa hora
del mateix dia de l’any, vol dir que el Sol cau perpendicular en el primer i
obliquament en el segon. Això només pot
passar si la superfície de la Terra és rodona.
Observeu que en el mateix moment, a Assuan l’obelisc no fa ombra i
a Alexandria sí que en fa. Això només és possible si la Terra és rodona (observeu
la curvatura en la part superior de la maqueta de la foto)